OFICINA TUISME L'ESCALA

Plaça Escoles, 1,
17130 L'Escala
Girona
Telèfon: 972 770 603

 

 

Empúries (en català Empúries; del gr. Ant, que significa «mercat», «port de comerç»; en llatí Emporiae, també anomenada per alguns Blaberura) va ser una ciutat grega i romana situada al nord-est de la península Ibèrica , a la comarca gironina de l'Alt Empordà.

Va ser fundada el 575 a. C. per colons de Focea com a enclavament comercial a la Mediterrània occidental. La sortida al mar d'Empúries estava oberta per a tothom. El motiu era que els hispans, ignorants de la navegació, s'alegraven del comerç i desitjaven comprar mercaderies estrangeres que les naus transportaven, i vendre els productes de les seves collites. L'interès del comerç feia que la ciutat hispana fos accessible als grecs. Posteriorment va ser ocupada pels romans, però la ciutat va ser abandonada a l'Alta Edat Mitjana, excepte el nucli de Sant Martí d'Empúries, que continua poblat en l'actualitat.

Els jaciments arqueològics d'Empúries es troben sobre el golf de Roses, al municipi de l'Escala (Girona) i són uns de les restes grecs més importants d'Espanya. La zona està conformada per una plana enfonsada per on passen els rius Ter i Fluvià. No es tracta d'un únic nucli sinó de tres diferenciats: Palaiapolis, Neàpolis i Ciutat romana.

    La Palaiapolis (en grec, «ciutat antiga») la trobem citada per Estrabó com fundació dels foceus de Massàlia, que adoraven a la deessa Àrtemis d'Efes. Aquesta primera colònia es va instal·lar en una illa davant de la costa, el que avui seria Sant Martí d'Empúries.
    El terme Neàpolis (en grec, "ciutat nova") és el terme comunament aplicat pels grecs per a la zona de creixement d'una ciutat, i li va ser donat en aquest cas per Puig i Cadafalch per designar a l'assentament situat al sud de la Paliápolis, ja terra endins. Aquest assentament neix com a resultat del creixement demogràfic que no pot suportar la ciutat antiga.
    La Ciutat romana és una antiga fortalesa (praesidium), assentada en un promontori més a l'oest de la Neàpolis. És un rectangle de 750x350 metres delimitat per una muralla que acull un sistema urbà desenvolupat al voltant de diversos cards i Decumanos.

Ampurias (en catalán Empúries; del gr. ant. que significa «mercado», «puerto de comercio»; en latín Emporiae; también llamada por algunos Blaberura) fue una ciudad griega y romana situada en el noreste de la península Ibérica, en la comarca gerundense del Alto Ampurdán.

Fue fundada en 575 a. C. por colonos de Focea como enclave comercial en el Mediterráneo occidental. La salida al mar de Ampurias estaba abierta para todos. El motivo era que los hispanos, ignorantes de la navegación, se alegraban del comercio y deseaban comprar mercancías extranjeras que las naves transportaban, y vender los productos de sus cosechas. El interés del comercio hacía que la ciudad hispana fuese accesible a los griegos. Posteriormente fue ocupada por los romanos, pero la ciudad fue abandonada en la Alta Edad Media, excepto el núcleo de San Martín de Ampurias, que continúa poblado en la actualidad.

Los yacimientos arqueológicos de Ampurias se encuentran sobre el golfo de Rosas, en el municipio de La Escala (Gerona) y son unos de los restos griegos más importantes de España. La zona está conformada por una llanura hundida por donde pasan los ríos Ter y Fluviá. No se trata de un único núcleo sino de tres diferenciados: Palaiápolis, Neápolis y Ciudad romana.

    La Palaiápolis (en griego  «ciudad antigua») la encontramos citada por Estrabón como fundación de los foceos de Masalia, que adoraban a la diosa Ártemis de Éfeso. Esta primera colonia se instaló en una isla frente a la costa, lo que hoy sería San Martín de Ampurias.
    El término Neápolis (en griego , "ciudad nueva") es el término comúnmente aplicado por los griegos para la zona de crecimiento de una ciudad, y le fue dado en este caso por Puig i Cadafalch para designar al asentamiento situado al sur de la Paliápolis, ya tierra adentro. Este asentamiento nace como resultado del crecimiento demográfico que no puede soportar la ciudad antigua.
    La Ciudad romana es una antigua fortaleza (praesidium), asentada en un promontorio más al oeste de la Neápolis. Es un rectángulo de 750x350 metros delimitado por una muralla que acoge un sistema urbano desarrollado en torno a varios cardos y decumanos.

Ampurias (en Empúries Catalanes, la fourmi gr  ce qui signifie que le port commercial marché » « ; .. latine Emporiae, aussi appelé par certains Blaberura) était une ville grecque et romaine située dans le nord-est de la péninsule ibérique , dans la province de Gérone, Alt Empordà.

Il a été fondé en 575 a. C. par les colons phocis comme une enclave commerciale dans la Méditerranée occidentale. La sortie vers la mer d'Ampurias était ouverte à tous. La raison en était que les Hispaniques, ignorants de la navigation, étaient heureux du commerce et voulaient acheter les marchandises étrangères que les navires transportaient, et vendre les produits de leurs récoltes. L'intérêt du commerce a rendu la ville hispanique accessible aux Grecs. Il a ensuite été occupée par les Romains, mais la ville a été abandonnée au début du Moyen Age, à l'exception du noyau de San Martin de Ampurias, qui se poursuit encore aujourd'hui la ville.

Les sites archéologiques d'Ampurias sont situés sur le golfe de Roses, dans la municipalité de La Escala (Gérone) et sont l'un des plus importants vestiges grecs de l'Espagne. La zone est constituée d'une plaine engloutie où passent les rivières Ter et Fluviá. Ce n'est pas un seul noyau mais trois différenciés: Palaiápolis, Neápolis et Roman City.

    Le Palaiápolis ( grec, «ville antique») est cité par Strabon comme la fondation des prêtres maçonniques, qui ont adoré la déesse Artémis d'Ephèse. Cette première colonie a été installée sur une île au large de la côte, aujourd'hui San Martin de Ampurias.
    Le terme Neapolis ( de grec, « nouvelle ville ») est le terme appliqué communément par les Grecs à la zone de croissance d'une ville, et il a été donné dans ce cas par Puig i Cadafalch pour désigner l'établissement situé au sud de la Paliápolis, et intérieur. Ce règlement est né à la suite de la croissance démographique que la vieille ville ne peut pas supporter.
    La ville romaine est une ancienne forteresse (praesidium), située sur un promontoire plus à l'ouest de la Neapolis. C'est un rectangle de 750x350 mètres délimité par un mur qui abrite un système urbain développé autour de plusieurs chardons et decumanos.

Ampurias (in Catalan Empúries, from Gr. Ant. meaning "market", "port of commerce", in Latin Emporiae, also called by some Blaberura) was a Greek and Roman city located in the northeast of the Iberian Peninsula , in the Girona province of Alt Empordà.

It was founded in 575 a. C. by Phocis settlers as a commercial enclave in the western Mediterranean. The exit to the sea of ??Ampurias was open to all. The reason was that Hispanics, ignorant of navigation, were happy about the trade and wanted to buy foreign goods that the ships were transporting, and sell the products of their crops. The interest of the trade made the Hispanic city accessible to the Greeks. Later it was occupied by the Romans, but the city was abandoned in the High Middle Ages, except the nucleus of San Martin de Ampurias, which is still populated today.

The archaeological sites of Ampurias are located on the Gulf of Roses, in the municipality of La Escala (Gerona) and are one of the most important Greek remains of Spain. The area is made up of a sunken plain where the Ter and Fluviá rivers pass. It is not a single nucleus but three differentiated: Palaiápolis, Neápolis and Roman City.

    The Palaiápolis (Greek , "ancient city") is cited by Strabo as the foundation of the Masonic priests, who worshiped the goddess Artemis of Ephesus. This first colony was installed on an island off the coast, what today would be San Martin de Ampurias.
    The term Neápolis (in Greek, "new city") is the term commonly applied by the Greeks to the growth zone of a city, and was given in this case by Puig i Cadafalch to designate the settlement located south of the city. Paliápolis, and inland. This settlement is born as a result of the demographic growth that the old city can not support.
    The Roman City is an old fortress (praesidium), located on a promontory further west of the Neapolis. It is a rectangle of 750x350 meters delimited by a wall that houses an urban system developed around several thistles and decumanos.