OFICINA TURISME EL PORT DE LA SELVA

Carrer de l'Illa, 13, 1
7489 El Port de la Selva
Girona
Telèfon: 972 38 71 22

 

 

 

El monestir benedictí de Sant Pere de Roda (en català: Monestir de Sant Pere de Rodes) es troba en el terme municipal del Port de la Selva a la província de Girona de Catalunya (Espanya). Construït a la falda de la muntanya de Verdera per sota de les ruïnes del castell de Sant Salvador de Verdera que li havia donat protecció, amb una vista excepcional sobre la badia de Llançà i del Port de la Selva, al nord del Cap de Creus. Prop del monestir hi ha les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Roda, del qual només queda en peu la seva església d'estil preromànic dedicada a Santa Elena.

Història

Va ser restaurat arran de la publicació del llibre que va presentar la troballa i anàlisi d'un reduït maletí contenint relíquies identificables com de Sant Pere Apòstol que l'any 610 van ser allunyades per mar de la ciutat de Roma on havien estat venerades en la subterrània cripta ( la Confessió sota l'altar) de l'Antiga Basílica de Sant Pere. Allà mai van tornar.
D'aquí a un «maletí» decorat amb làmines d'os, i embolicat amb un davantal a la mesura del pontífex Gregori el Gran havia diminuts reliquiaris. A més va incloure en el seu interior una ara portàtil (amb inscripcions) destinada a celebrar missa els religiosos custodis durant la seva travessia marítima, quan Roma va estar seriosament amenaçada per una invasió oriental.
El lot de reliquiaris (sense tapa) va ser accidentalment recuperat just dotze segles després de la seva ocultació en el mur de la cripta subterrània sota l'altar major de Sant Pere de Roda. Les excavacions arqueològiques posteriors a 1990 van donar molt bons resultats, promovent fins i tot la restauració de tot el complex abacial, i especialment l'església.

Fins descobrir-dites relíquies, era impossible justificar les vastes dimensions de l'església i del monestir, en ser un sector molt aïllat a la costa del golf de Roses, però posteriorment es van trobar allí diversos tresors: Monedes d'or i plata, antigues rajoles de ceràmica , i fins i tot pintures romàniques en els murs d'un claustre inferior, desconegut fins a mitjan segle XX.

Es desconeix el veritable origen del monestir, el que va donar lloc en el passat a especulacions i llegendes, com la de la fundació per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de Sant Pere i altres sants, que havien de custodiar per no ser profanats per les hordes bàrbares que queien sobre Roma. Passat el perill, el papa Bonifaci IV hauria manat construir el temple. No obstant això, la primera documentació de l'existència de l'establiment data de l'any 878 sent esmentat com una simple cel·la monàstica consagrada a Sant Pere, però no és fins a l'any 945 quan es considera un monestir benedictí independent, regit per un abat. Lligat al comtat d'Empúries, arriba al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII. S'hi celebren jubileus fins a la seva decadència al segle XVII. La seva importància creixent porta a convertir-lo en un punt de pelegrinatge de l'època. A partir del segle XVII és saquejat en diverses ocasions i en 1793 va ser abandonat per la comunitat benedictina que es va traslladar a Vila-sacra i, finalment, es va instal·lar a Figueres el 1809 fins que va ser dissolta. En 1930 va ser declarat monument nacional i el 1935 la Generalitat de Catalunya va iniciar les primeres restauracions. En les excavacions realitzades durant 1990 i 1991 van aparèixer restes del claustre del segle XI, pintures anteriors al segle XII i la necròpolis del segle X i segle XI, entre d'altres restes


  El monasterio benedictino de San Pedro de Roda (en catalán: Monestir de Sant Pere de Rodes) se halla en el término municipal del Puerto de la Selva en la provincia de Gerona de Cataluña (España). Construido en la falda de la montaña de Verdera por debajo de las ruinas del castillo de San Salvador de Verdera que le había dado protección, con una vista excepcional sobre la bahía de Llansá y del Puerto de la Selva, al norte del Cabo de Creus. Cerca del monasterio están las ruinas del poblado medieval de la Santa Cruz de Roda, del que solo queda en pie su iglesia de estilo prerrománico dedicada a Santa Elena.

Historia

Fue restaurado a raíz de la publicación del libro que presentó el hallazgo y análisis de un reducido maletín conteniendo reliquias identificables como de San Pedro Apóstol que en el año 610 fueron alejadas por mar de la ciudad de Roma donde habían sido veneradas en la subterránea cripta (la Confesión bajo el altar) de la Antigua Basílica de San Pedro. Allí nunca regresaron.
Dentro de un «maletín» decorado con láminas de hueso, y envuelto con un delantal a la medida del pontífice Gregorio Magno había diminutos relicarios. Además incluyó en su interior una ara portátil (con inscripciones) destinada a celebrar misa los religiosos custodios durante su travesía marítima, cuando Roma estuvo seriamente amenazada por una invasión oriental.
El lote de relicarios (sin tapa) fue accidentalmente recuperado justo doce siglos después de su ocultación en el muro de la cripta subterránea bajo el altar mayor de San Pedro de Roda. Las excavaciones arqueológicas posteriores a 1990 dieron muy buenos resultados, promoviendo incluso la restauración de todo el complejo abacial, y en especial la iglesia.

Hasta descubrirse dichas reliquias, era imposible justificar las vastas dimensiones de la iglesia y del monasterio, al ser un sector muy aislado en la costa del golfo de Rosas, pero posteriormente se hallaron allí varios tesoros: Monedas de oro y plata, antiguas baldosas de cerámica, e incluso pinturas románicas en los muros de un claustro inferior, desconocido hasta mediados del siglo XX.

Se desconoce el verdadero origen del monasterio, lo que dio lugar en el pasado a especulaciones y leyendas, como la de la fundación por monjes que desembarcaron en la zona con los restos de San Pedro y otros santos, que debían custodiar para no ser profanados por las hordas bárbaras que caían sobre Roma. Pasado el peligro, el papa Bonifacio IV habría mandado construir el templo. Sin embargo, la primera documentación de la existencia del establecimiento data del año 878 siendo mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro, pero no es hasta el año 945 cuando se considera un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Ligado al condado de Ampurias, llega a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII. En él se celebran jubileos hasta su decadencia en el siglo XVII. Su importancia creciente lleva a convertirlo en un punto de peregrinaje de la época. A partir del siglo XVII es saqueado en varias ocasiones y en 1793 fue abandonado por la comunidad benedictina que se trasladó a Vila-sacra y, finalmente, se instaló en Figueras en 1809 hasta que fue disuelta. En 1930 fue declarado monumento nacional y en 1935 la Generalidad de Cataluña inició las primeras restauraciones. En las excavaciones realizadas durante 1990 y 1991 aparecieron restos del claustro del siglo XI, pinturas anteriores al siglo XII y la necrópolis del siglo X y siglo XI, entre otros restos

 
  Le monastère bénédictin de Sant Pere de Roda (en catalan: monastère de Sant Pere de Rodes) est situé dans la municipalité de El Port de la Selva dans la province de Gérone de Catalogne (Espagne). Construit sur la colline de Verdera sous les ruines du château de Sant Salvador de Verdera qui avait donné la protection, avec une vue exceptionnelle sur la baie de Llançà et le Port de la Selva, au nord du Cap de Creus. Près du monastère se trouvent les ruines du village médiéval de Santa Creu de Roda, dont la seule église pré-romane consacrée à Santa Elena reste debout.

Histoire

Il a été restauré après la publication du livre qui a présenté les résultats et l'analyse d'une petite mallette contenant des reliques reconnaissables comme saint Pierre Apôtre à l'année 610 étaient loin par mer de la ville de Rome, où ils avaient été vénéré dans la crypte souterraine ( la confession sous l'autel) de l'ancienne basilique de San Pedro. Là, ils ne sont jamais revenus.
À l'intérieur d'une «mallette» décorée de plaques d'os, et enveloppée d'un tablier à la mesure du pontife Grégoire le Grand, il y avait de minuscules reliquaires. Il comprenait également à l'intérieur d'un autel portatif (avec des inscriptions) destiné à célébrer la messe des gardiens religieux pendant leur traversée de la mer, quand Rome était sérieusement menacée par une invasion orientale.
Le lot de reliquaires (sans couverture) a été accidentellement récupéré seulement douze siècles après sa cachette dans le mur de la crypte souterraine sous l'autel principal de San Pedro de Roda. Les fouilles archéologiques après 1990 ont donné de très bons résultats, favorisant même la restauration de l'ensemble du complexe abbatial, et surtout de l'église.

Jusqu'à la découverte de ces reliques, il était impossible de justifier les vastes dimensions de l'église et du monastère, étant un secteur très isolé sur la côte du golfe de Roses, mais plus tard il y avait plusieurs trésors: pièces d'or et d'argent, Vieux carreaux de céramique, et même des peintures romanes sur les murs d'un cloître inférieur, inconnu jusqu'au milieu du XXe siècle.

Ils connaissent la véritable origine du monastère, qui a conduit dans le passé à la spéculation et légendes, comme la fondation pour les moines qui ont débarqué dans la région avec les restes de Saint-Pierre et d'autres saints, qui gardent pas profané par les hordes barbares qui sont tombées sur Rome. Après le danger, le pape Boniface IV aurait ordonné de construire le temple. Cependant, la première documentation de l'existence de l'établissement remonte à 878 étant mentionné comme une simple cellule monastique consacrée à Saint Pierre, mais ce n'est pas avant 945 quand il est considéré comme un monastère bénédictin indépendant, dirigé par un abbé. Lié au comté d'Empúries, il atteint sa splendeur maximale entre les XIe et XIIe siècles. Les jubilés sont célébrés jusqu'à sa décadence au XVIIe siècle. Son importance croissante le conduit à devenir un point de pèlerinage de l'époque. À partir du 17ème siècle, il fut pillé à plusieurs reprises et en 1793 il fut abandonné par la communauté bénédictine qui s'installa à Vila-sacra et s'installa finalement à Figueres en 1809 jusqu'à sa dissolution. En 1930, il a été déclaré monument national et en 1935, la Generalitat de Catalogne a initié les premières restaurations. Dans les fouilles menées en 1990 et 1991, il y avait des vestiges du cloître du 11ème siècle, des peintures datant du 12ème siècle et la nécropole des 10ème et 11ème siècles, entre autres.

 
 The Benedictine monastery of Sant Pere de Roda (in Catalan: Monastery of Sant Pere de Rodes) is located in the municipality of El Port de la Selva in the province of Girona of Catalonia (Spain). Built on the hillside of Verdera below the ruins of the castle of Sant Salvador de Verdera that had given protection, with an exceptional view over the bay of Llançà and the Port de la Selva, to the north of Cap de Creus. Near the monastery there are the ruins of the medieval village of Santa Creu de Roda, whose only pre-Romanesque church dedicated to Santa Elena remains standing.

History

It was restored following the publication of the book that presented the discovery and analysis of a small briefcase containing identifiable relics of San Pedro Apóstol that in the year 610 were removed by sea from the city of Rome where they had been venerated in the underground crypt ( the Confession under the altar) of the Old Basilica of Saint Peter. There they never returned.
Inside a "briefcase" decorated with plates of bone, and wrapped with an apron in the measure of the pontiff Gregory the Great, there were tiny reliquaries. It also included inside a portable altar (with inscriptions) intended to celebrate mass the religious custodians during their sea crossing, when Rome was seriously threatened by an eastern invasion.
The lot of reliquaries (without cover) was accidentally recovered just twelve centuries after its hiding in the wall of the underground crypt under the main altar of San Pedro de Roda. The archaeological excavations after 1990 gave very good results, promoting even the restoration of the entire abbatial complex, and especially the church.

Until discovering these relics, it was impossible to justify the vast dimensions of the church and the monastery, being a very isolated sector on the coast of the Gulf of Roses, but later there were several treasures: Gold and silver coins, Old ceramic tiles, and even Romanesque paintings on the walls of a lower cloister, unknown until the middle of the twentieth century.

The true origin of the monastery is unknown, which gave rise to speculations and legends in the past, such as the one founding by monks who landed in the area with the remains of San Pedro and other saints, who had to be guarded for not being profaned by the barbarian hordes that fell upon Rome. After the danger, Pope Boniface IV would have commanded to build the temple. However, the first documentation of the existence of the establishment dates back to 878 being mentioned as a simple monastic cell consecrated to Saint Peter, but it is not until 945 when it is considered a Benedictine monastery independent, ruled by an abbot. Linked to the county of Empúries, it reaches its maximum splendor between the 11th and 12th centuries. Jubilees are celebrated until its decadence in the seventeenth century. Its increasing importance leads it to become a point of pilgrimage of the time. From the 17th century he was looted several times and in 1793 he was abandoned by the Benedictine community that moved to Vila-sacra and finally settled in Figueres in 1809 until it was dissolved. In 1930 it was declared a national monument and in 1935 the Generalitat of Catalonia initiated the first restorations. In the excavations carried out during 1990 and 1991, the remains of the 11th century cloister appeared, paintings dating from the 12th century and the necropolis of the 10th and 11th centuries, among other remains